Forma: Inclou sobretot plantes herbàcies, ja sigui vivaces com anuals, i menys sovint, arbusts o arbres (Robinia). Presenten una gran variabilitat adaptativa i n'hi ha d'aquàtiques, xeròfites,... Solen presentar diferents tipus de pèls: glàndulars o no, simples o estrellats,... Algunes espècies són espinoses. L'origen de l'espinescència és variable i pot ser caulinar (Genista), estipular (Robinia), foliar o per enduriment de l'àpex del raquis (Astragalus). Les arrels poden presentar nòduls radicals, que contenen bactèries fixadores de nitrogen atmosfèric.
Fulla: Les fulles són alternes o rarament oposades (Platymiscium) i dividides de forma variable. Originàriament són imparipinnades amb un nombre de folíols variable i a partir d'aquesta fulla primitiva es donen diverses modificacions. El folíol terminal pot desaparèixer (Vicia faba, Ceratonia siliqua) o, en el cas de les plantes lianoides, transformar-se en circells (Vicia cracca); en ambdós casos parlem de fulles paripinnades. Per reducció del nombre de folíols, moltes plantes tenen les fulles trifoliolades (Trifolium, Medicago) o fins i tot simples (Indifogera, Cercis), si només queda el folíol terminal. A la base del pecíol solen aparèixer dues estípules de forma molt diversa (Mirbelia entre d'altres però no en presenta). En alguns casos poden ser foliàcies, de manera que semblen folíols de la fulla (Lotus), en d'altres són més grans que els folíols (Pisum) i fins i tot poden transformar-se en espines (Robinia).
Flor: Les flors són de mida variable: des de molt petites a grans i vistoses. Són hermafrodites, pentàmeres i zigomorfes.
El calze consta de 5 sèpals més o menys soldats en un tub pentalobulat (Vicia) o bilabiat (Ulex).
La corol·la està formada per 5 pètals lliures a Caesalpinioideae o per 5 pètals que formen una estructura molt constant i característica a les Faboideae: El pètal superior, l'estendard, neix externament als altres pètals de manera que els embolcalla, aquest pètal es fa més gran i adopta una posició més o menys erecta. Els dos pètals laterals, les ales, solen ser lliures i es disposen obertament cap als costats. Finalment, els dos pètals inferiors es solden formant la carena que amaga i rodeja l'androceu i el gineceu. El color dels pètals és variable i pot ser verd, blanc, groc, taronja, vermell, rosa, violeta, porpre o blau.
L'androceu consta generalment de 10 estams. Els filaments estaminals poden ser lliures (Sophora, Cassia, Caesalpinia) o més comunament trobar-se soldats, ja sigui tots ells en un tub formant un androceu monadelf (Ulex, Genista) o amb un de lliure, el superior, formant un androceu diadelf (Vicia, Trifolium).
El gineceu està format per un únic un ovari súper, monocarpel·lar i unilocular. A l'interior de l'ovari hi ha de dos a nombrosos primordis seminals de placentació marginal. Hi ha un sol estil que acaba en un estigma simple. Les flors solen formar nèctar, ja sigui a la base del estams com en un anell nectarífer al voltant de l'ovari.
Les flors s'agrupen en inflorescències, que poden ser panícules, raïms (Vicia, Melilotus, Astragalus, Ceratonia), espigues o glomèruls (Dorycnium, Trifolium, Anthyllis). Les inflorescències poden ser terminals, axil·lars. Ocasionalment les flors també poden aparèixer solitàries.
Fruit: El fruit és sec i dehiscent (però també indehiscent a Arachis i Ceratonia), de tipus llegum. Ocasionalment pot ser d'altres tipus: si només conté una sola llavor esdevé un aqueni (Trifolium, Onobrychis), si a més d'una sola llavor presenta una ala membranosa parlem d'una sàmara (Tipuana), si apareixen estrangulacions entre les llavors esdevé un loment (Coronilla, Hippocrepis) i si s'infla i es torna carnós és una drupa (Andira, Dialium)
